Fa temps que enyoràvem la sensació de menjar un pa de veritat. Un pa d’aquells que dura d’un dia per l’altre, que no es torna dur en unes hores ni es fa goma en poc temps. A Sant Quirze del Vallès tenim un forn que fa un pa com el d’abans. Un pa molt cruixent per fora, amb una bona crosta, però tou per dins, amb una molla no gaire tupida. És un pa artesà, fet amb les mans, d’una família del poble. Tenen una botiga (al carrer Nou) que conserva l’encant dels forns de pa d’abans. Rajoles blanques a les parets, taulell de fusta, safates com les que es posen al forn per deixar-hi reposar els croissants, balança Mobba antiga, rellotge de pèndol penjat a la paret. És una botiga que s'ha conservat tal com era, no una d'aquelles que ara també estan de moda (no hi tinc res en contra) on tot és nou de trinca, però sembla vell. Una barra, producte econòmic, val 95 cèntims i l’endemà està bona igual. Congelada, també. Busqueu als vostres pobles i ciutats, segur que trobeu un forn que desafia el pa de les gasolineres i que continua fent pa del de veritat.
Tens tota la raó amb lo del pa. És difícil trobar pa com Déu mana, ben cuit (perquè el pa ha de ser ben cuit, i no aquelles barres tan blanquetes i que semblen de plastilina), i te'l puguis menjar l'endemà sense necessàriament passar-lo per una torradora. Fa 3 mesos que visc a Vilanova i la Geltrú, i després de provar diversos forns, diria que ja hem trobat aquell que fa el pa de veritat. No obstant, no s'ha s'abaixar mai la guàrdia!
ResponderEliminarGràcies Anna pel teu comentari!
ResponderEliminar