Quinze taronges expremudes

Una de les notícies d'aquesta setmana ha estat la que podeu consultar tot seguit: Els espanyols gasten 400 euros menys que el 2010 en la compra. Això vol dir un estalvi mensual mitjà d'uns 33 euros. No sé si un cop passada aquesta crisi (que s'acabi ja si us plau) continuarem mantenint aquesta mentalitat d'estalvi que arriba també al que mengem (qui ho havia de dir al 2007!). Mentrestant, nosaltres anirem fent la nostra feina i recomanant productes econòmics amb bona relació qualitat-preu. Som-hi.

Continuem amb l'Aldi, el súper tipus Lidl més petit i amb menys productes. Alguns, que estan molt i molt bé. Com aquest suc, per exemple. De sucs n'hi ha per donar i per vendre, però sempre em fixo si és 100% fruita. Especialment amb els de taronja perquè n'hi ha alguns que els trobo realment fastigosos. Aquest suc, en canvi, ens ha encantat. Diu en l'envàs que és suc de taronja expremut i que a dins hi ha el suc de 15 taronges. I m'ho crec. És un suc que és natural i que té gust gairebé igual al que ens podem fer a casa. És de la marca Río d'Oro i un litre costa 0'87 cèntims, un preu molt econòmic, especialment si el comparem amb el d'alguns sucs refrigerats (el que recomanem no ho és) com per exemple els de la marca Tropicana (valen 2 euros i mig aprox.). No hi ha res com un suc expremut fet a casa, això és veritat. Però quan et lleves amb els minuts comptats, aquesta és un molt bona opció econòmica si voleu començar el dia amb una dosi de vitamina C.

Cliqueu aquí si voleu més informació sobre sucs

Grazil: un iogurt begut desnatat i barat

He descobert un supermercat: l’Aldi. No hi havia anat mai fins ara. Potser molts de vosaltres ja hi havíeu posat els peus. Jo mai encara. Fins abans d’ahir. Ens faltaven quatre coses a casa, no tenia temps, i em vaig aturar a l’Aldi. És un súper tipus LIDL, molt semblant, però amb menys varietat de productes i amb locals més petits. Un dels productes que vaig comprar (que no necessitàvem, això passa sempre) va ser aquest iogurt begut de la fotografia. Em va cridar l’atenció pel gust (mango-poma) i és clar, per ser un producte econòmic. El producte en qüestió es diu Grazil, és desnatat (0’1% de greix) i costa 0’55 cèntims l’ampolla de mig litre. És un iogurt begut més que acceptable. De fet, diria que està la mar de bé qualitat – preu. A més, posats a dir més coses bones d’aquest producte econòmic, no és dens i té un sabor intens del gust que diuen a l'ampolla. Ideal també per esmorzar per tots aquells a qui la llet no ens agrada gaire.   

Abans d’acabar el post d’avui, deixeu-me dir que estic molt agraïda i molt contenta. Avui producteseconomics.blogspot.com ha estat un dels blogs que han recomanat a El món a RAC1. Gràcies!!! Mireu: http://rac1.org/elmon/seccions/a-cop-de-clic

Clique aquí si voleu més informació sobre Aldi

Mozzarella de búfala Zanetti

Aquest estiu vam estar a Sant Pere Pescador. Allà hi ha una granja de búfales. Les vaig veure pasturant i em van venir ganes de menjar mozzarella. Mozzarella d’aquella bona de veritat, d’aquella italiana, de botigues especialitzades. Ha passat un mes i mig i sí, després de 6 setmanes, hem comprat la mozzarella de búfala. I l’hem menjada com a mi m’agrada: tallada a trossets, amb un raig d’oli d’oliva verge i una mica de pebre i orenga. La mozzarella que ens hem menjat és de la marca Zanetti i la podeu trobar al Mercadona (i a altres supermercats) per 1 euro amb 70 cèntims. Aquest és un producte econòmic que m'han recomanat pel blog. La persona que me l'ha recomanat té molt bon paladar perquè aquest producte no us defraudarà. La mozzarella Zanetti és densa (no aigualida), és una mica salada (no és insulsa) i té el punt just d'amargor.   

Pintaungles (super) econòmic de l'Schlecker

Avui us proposo un producte dirigit al públic femení més que no pas al públic masculí. Un dia ho faré a la inversa. 

Una de les coses que més em rebenta de l’estiu és haver-me de pintar les ungles dels peus. Sí, ho dic com si fos un deure. Em rebenta pintar-me-les, però sempre les porto vermelles, liles, blaves... Aquesta és una d’aquelles qüestions estètiques que en realitat no tenen cap importància però que, en canvi, et fan perdre temps i ho continues fent. Sóc a més de les que se les pinta a casa, fatal certament (tot i que amb el temps he perfeccionat la tècnica) perquè no estic disposada a pagar 10 euros cada vegada que me les vulgui esmaltar. El cas és que aquest estiu he descobert aquests pintaungles. Són de l’Schlecker, de la línia bàsica. Valen, això sí que és un producte econòmic de traca i mocador, 0’99 euros cadascun. I pinten? És clar que pinten. I a més duren (3 setmanes ben bones) i són prou brillants. Això sí: requereixen dues passades per donar “el pego”.  Els podeu trobar en diversos colors, segur que en trobeu algun que us agrada! 

Cliqueu aquí si voleu més informació sobre Schlecker

Un pa de veritat

Fa temps que enyoràvem la sensació de menjar un pa de veritat. Un pa d’aquells que dura d’un dia per l’altre, que no es torna dur en unes hores ni es fa goma en poc temps. A Sant Quirze del Vallès tenim un forn que fa un pa com el d’abans. Un pa molt cruixent per fora,  amb una bona crosta, però tou per dins, amb una molla no gaire tupida. És un pa artesà, fet amb les mans, d’una família del poble. Tenen una botiga (al carrer Nou) que conserva l’encant dels forns de pa d’abans. Rajoles blanques a les parets, taulell de fusta, safates com les que es posen al forn per deixar-hi reposar els croissants, balança Mobba antiga, rellotge de pèndol penjat a la paret. És una botiga que s'ha conservat tal com era, no una d'aquelles que ara també estan de moda (no hi tinc res en contra) on tot és nou de trinca, però sembla vell. Una barra, producte econòmic, val 95 cèntims i l’endemà està bona igual. Congelada, també. Busqueu als vostres pobles i ciutats, segur que trobeu un forn que desafia el pa de les gasolineres i  que continua fent pa del de veritat. 

Grana padano enlloc de parmesà

Si aquest post el llegeix un italià, si us plau, que em perdoni. Però quan t’has d’estrènyer el cinturó i cada cèntim que estalvies ajuda, em permeto (jo, que vaig viure a Roma precisament) trencar algunes concepcions sagrades. Que s’aparti qualsevol formatge si hi ha un bon parmesà. Me’n podria menjar, no sé, moltíssim. M’encanta. Tinc una amiga de Valbrembo, a prop de Milà, que quan vaig a casa seva els seus pares m’omplen la maleta de coses, entre elles un parmesà que fa plorar de com n’és de bo. Problema: aquest formatge no és un producte econòmic. I, quan t’agrada tant com a nosaltres, cal buscar un substitiu que doni la talla. I l’hem trobat: el grana padano. És un tipus de formatge molt semblant al parmesà, que va perfecte amb la pasta, d’aspecte és molt similar (de fet, pots dir que és parmesà si el poses sencer a taula, ningú se n’adona) i de gust, també. A més, és molt més econòmic. Un bon grana padano és el que venen al Lidl. És de la marca Lovilio i un paquet com aquest costa uns 2 euros. La meitat o fins i tot menys de la meitat del que ens costaria la mateixa quantitat de parmesà. Buon appetito! 

Cliqueu aquí si voleu més informació sobre el Grana Padano

Galetes de xocolata sense sucre

La dieta a nosaltres no ens obsessiona la veritat. Intentem portar una vida sana, però sense pensar-hi massa. Mengem una mica el que ens ve degust, fent uns menús equilibrats i ja està, no hi donem gaire voltes. De fet, a la nostra nevera hi conviuen la xocolata amb la coca-cola light, el gall d'indi amb un paquet de formatge per fer fondue, iogurts desnatats amb copes Danone i un cartró de llet semi amb un paquetet de llevadura per fer les masses de pizza. El que sí que intentem és compensar una mica i per això alguns matins preferim galetes "sanes" que diem nosaltres enlloc de menjar-nos madalenes. Una de les opcions que vam descobrir no fa pas gaire van ser aquestes galetes que us recomano avui. Producte sa i econòmic. Es diuen "Fontaneda Sin Azúcares", les podeu trobar en tres varietats (xocolata, baixa en sal i "dorada) i cada paquet (amb 44 galetes) costa 1'99 euros. Aquestes galetes són més petites que les habituals, però ens agraden per la textura i perquè tenen bon gust.

Cliqueu aquí si voleu més informació sobre aquestes galetes

Pasta farcida del Lidl: barata, bona i sana

Un dels aliments que no falta mai a la nostra llista de la compra és la pasta. Aliment sa, pràctic, bo i barat. Ens agrada especialment la pasta farcida, segurament perquè la trobem més gustosa i no fa falta posar-hi gaire condiment. En tenim prou amb un raig d'oli d'oliva verge, un bon parmesà (idealment acabat de ratllar) i una mica d'orenga, de pebre, i llestos! El que passa és que, clar, el preu de la pasta farcida és més elevat que el de la pasta seca. Una de les marques que més ens agrada és la Rana perquè en podem trobar amb moltes varietats de farciments, molts d'ells originals. El handicap és que la trobem cara, ronda els 3 euros el paquet i, tenint en compte això, hi ha altres vegades que preferim comprar la pasta en botigues especialitzades que la fan allà mateix. Els mesos però, que volem estalviar una mica en menjar comprem la pasta farcida del Lidl. Res a envejar amb la Rana, de veritat. Una pasta bastant gruixuda, que no reventa ràpidament quan la poses a l'aigua, i amb un farciment que "realment" té gust al que s'anuncia en el paquet. La marca és "Pastalsole" i en podeu trobar tres tipus diferents: carn i pernil, xicoira i pernil, i espinacs i ricotta. Cada paquet no arriba als 2 euros i n'hi ha suficient per dues persones.

Cliqueu aquí si voleu més informació sobre Lidl

Tonyina en oli d'oliva de la marca Auchan

Hi ha un producte que mai falta a l'armari on posem el menjar que no necessita nevera: la tonyina en conserva. La comprem sempre en oli d'oliva perquè quan posen a l'etiqueta oli vegetal m'agradaria tenir més clar a primer cop d'ull a què s'estan referint exactament (oli de girasol? oli de què?). En fi, que com us deia, comprem la tonyina sempre en oli d'oliva. Acostuma a ser més cara, però també és més bona i si la poses a l'amanida pots fer servir l'oli de la llauna per amanir (que tot és estalvi). La meva marca preferia és Albo, però la trobo molt cara. Últimament, hem anat a fer la compra a l'Alcampo que tenim a prop de casa i allà hem descobert alguns productes "Auchan" (la marca d'aquest super) que estan la mar de bé, entre ells la tonyina que avui us proposo i que podeu comprar en paquets de 3 llaunes de 80 gr. cadascuna (52 gr. un cop escorreguda). És més barata que la resta de marques i és boníssima. En la versió oli d'oliva, també la podeu trobar amb oli d'oliva verge que encara és més bona, tot i que també un pèl més cara. Per posar-li un "però", diria que el que li falta a aquesta tonyina és un punt més de sal. Si us agraden els gustos suaus en canvi, l'heu clavat.

Cliqueu aquí per tenir més informació sobre els supermercats Alcampo

Xampús Stylius del Mercadona

Hi ha una barrera que en marques blanques em va costar molt de passar: la de fer servir productes d'estètica - bellesa d'una marca que no reconeixia ni el nom. Arriba el dia però, que t'hi atreveixes i descobreixes un nou món de productes barats que donen un resultat boníssim. És el cas dels productes del Mercadona de la línia Deliplus (dels quals també n'anirem parlant perquè en faig servir un munt). Avui ens centrarem en la línia de xampús Stylius. Dins d'aquesta gama, s'hi engloben també condicionadors, mascaretes, escumes i altres productes per cuidar el cabell. En el cas dels xampús, fem servir el que veieu a la foto (per cabells normals i amb condicionador), tot i que també en podeu trobar per cabells secs, llisos, arrissats, especial per homes, per cabells tenyits, anticaspa... i en la versió només xampú o només condicionador. Un xampú com aquest costa aproximadament un euro i mig i us asseguro que el resultat és molt bo: el cabell queda suau, brillant i fort si el feu servir regularment.

Cliqueu aquí per trobar informació sobre els supermercats Mercadona

Permil Ibèric de les botigues BonÀrea

Nosaltres som dels que diem que per menjar pernil dolent més val no menjar-ne. O bé menjar-ne un cop de tant en tant del bo de veritat, un bon Joselito per exemple. Hi ha un pernil ibèric que, tot i que no és una exiquisidesa com l’abans esmentat, és bo i barat. És el pernil ibèric de l’Àrea de Guissona que podeu comprar a les botigues BonÀrea (amb una gama de productes que també anirem comentant). El podeu trobar en virutes o a talls i us sortirà entre 3 i 5 euros el paquet. Aquesta opció ens agrada: mengem pernil ibèric sense deixar-nos-hi un ronyó i és una manera de quedar bé si feu un sopar amb molta gent (que no sigui de molt compromís). No tenim res en contra del pernil “serrano”, però hi ha paquets de “serrano “ que valen més o menys igual que l’ibèric de les botigues BonÀrea. Posats a triar, nosaltres ho tenim clar: ibèric. 

Cliqueu aquí per trobar informació sobre les botigues BonÀrea

Iogurts ensucrats amb sucre de canya de la marca Milbona

Els iogurts m’encanten. No hi puc fer res: ni reprimir-me les ganes de menjar-ne ni tampoc les ganes de provar iogurts diferents.  M’entusiasmen sobretot els de fruites del bosc amb trossets. Però ja des de fa temps, em declaro fan d’uns iogurts que venen al Lidl (d’on, per cert, me n’agraden varis, ja ho anirem comentant). Són de la marca Milbona: els iogurts naturals ensucrats amb sucre de canya. M’agraden per la seva textura (són molt cremosos), pel punt dolç (però no massa, és el punt just), perquè cauen de meravella a l’estómag després d’un àpat i pel preu (8 iogurts costen una mica més d’un euro). L'única cosa que trobo a faltar és la versió desnatada d’aquest iogurts (i també que no els poguem trobar a altres supers a banda del Lidl). De moment no l’he vista, tot i que no us penseu que ens trobem davant d’un Griego (sense voler ni molt menys desmerèixe’ls). Tenen un 3’5% de matèria grassa. A la nevera en tenim 8 ara, què us hi jugueu que volen en tres dies?