Si aquest post el llegeix un italià, si us plau, que em perdoni. Però quan t’has d’estrènyer el cinturó i cada cèntim que estalvies ajuda, em permeto (jo, que vaig viure a Roma precisament) trencar algunes concepcions sagrades. Que s’aparti qualsevol formatge si hi ha un bon parmesà. Me’n podria menjar, no sé, moltíssim. M’encanta. Tinc una amiga de Valbrembo, a prop de Milà, que quan vaig a casa seva els seus pares m’omplen la maleta de coses, entre elles un parmesà que fa plorar de com n’és de bo. Problema: aquest formatge no és un producte econòmic. I, quan t’agrada tant com a nosaltres, cal buscar un substitiu que doni la talla. I l’hem trobat: el grana padano. És un tipus de formatge molt semblant al parmesà, que va perfecte amb la pasta, d’aspecte és molt similar (de fet, pots dir que és parmesà si el poses sencer a taula, ningú se n’adona) i de gust, també. A més, és molt més econòmic. Un bon grana padano és el que venen al Lidl. És de la marca Lovilio i un paquet com aquest costa uns 2 euros. La meitat o fins i tot menys de la meitat del que ens costaria la mateixa quantitat de parmesà. Buon appetito!
