Búsqueda personalizada
Productes economics. Bona relació qualitat-preu producteseconomics: octubre 2011

Què és producteseconomics?


Producteseconomics és un blog on us volem donar a conèixer productes que habitualment fem servir i que tenen una molt bona relació qualitat preu. Els trobareu acompanyats d'una fotografia i d'un link d'on, si us interessa, en podreu treure més informació. Gràcies per seguir-nos!

lunes, 31 de octubre de 2011

Magdalena de 25 cèntims



Aprofitant que demà segur que molts de vosaltres teniu festa, avui us proposo que vosaltres mateixos us fabriqueu un producte econòmic a casa! L'altre dia m'hi vaig posar jo mateixa. Em van sortir aquestes magdalenes que veieu a la foto. Són super fàcils de fer, sanes perquè no tenen greixos estranys i estan boníssimes. A més, són un producte econòmic de l'alçada d'un campanà: tots els ingredients sumen aproximadament 3 euros. A mi em van sortir 12 magdalenes. Cadascuna l'hem pagada a 25 cèntims. US DEIXO LA RECEPTA AL FACEBOOK DEL BLOG! Ens podeu trobar per Producteseconomics!

viernes, 28 de octubre de 2011

Un vi per "futbolerus"





Un dels millors moments del dia és quan sopem amb una copa de vi. S'acaba la jornada i és el moment ideal per relaxar-se una mica i disfrutar d'aquesta beguda meravellosa tot menjant l'últim àpat del dia. Cada dia ens anem aficionant més al vi, a aquest món tan interessant i del qual, com més en saps, més en vols saber. Descobrir un vi es converteix en una festa si és bo (i sobretot si no t'ha costat un ull de la cara)! El producte econòmic que us proposo avui és un vi dirigit especialment als "futbolerus". És un dels vins que ha tret recentment al mercat l'Andrés Iniesta. Es tracta de "Corazón loco", un vi blanc, de la D.O. Verdejo, fet amb la varitetat sauvignon blanc, de l'any 2010. És un vi jove, molt suau, molt afruitat, amb un punt dolç. És un vi molt bo que ens ha sorprès molt positivament. La veritat és que el vam comprar amb por: fins a quin punt pagarem el màrketing de les ampolles de Don Andrés? El màrketing hi és en forma d'un etiquetatge molt original, però no amaga un vi dolent. Amaga un bon vi que costa uns 4 euros i mig, que pot ser una bona opció si voleu fer un regal o portar un vi en un sopar i no quedar-vos escurats. 

miércoles, 26 de octubre de 2011

Pernil made in Italy



Hi ha una embotit que mai m'ha acabat de fer el pes: el pernil dolç. De petita, no el podia aguantar. Ara no és sant de la meva devoció. Tot i això, hi ha un pernil dolç que és  un dels únics que em menjo a gust. És el pernil que veieu a les fotos. És de la marca Ferrarini, una casa d'embotits italiana de la qual en podeu tenir més informació en el link que trobareu al final del post. És un pernil dolç bo de veritat, sense aquelles vetes blanques que em fan tanta angunia i amb una olor forta, però agradable. És també un pernil natural, sense polifosfats ni proteïnes de llet ni gluten. El pernil dolç de la casa Ferrarini no és el més barat del planeta, però el considero un producte econòmic d'alta qualitat: un paquet de 120 grams costa 2 euros amb 19 cèntims. Si no us agrada el pernil dolç (o volta algú per casa vostra a qui no agrada) proveu el producte econòmic que us proposo avui. Us acabarà agradant el pernil!  

martes, 25 de octubre de 2011

Un pecat 0%



No són els iogurts més barats del món, però ja sabeu que en aquest blog no parlem d'aliments barats sinó de productes econòmics amb bona relació qualitat preu. El que us proposo avui és un producte que si sou d'aquells (com jo) que no podeu passar un sol dia de les vostres vides sense xocolata, us pot ajudar a equilibrar una mica la bàscula. Els iogurts que veieu a les fotos són de la marca Sveltesse (de la casa Nestlé) de la línia light fondant. Un pack de 4 iogurts costa 1 euro amb 68 cèntims. Estan, no bons no, boníssims i a sobre són light! Me'ls va descobrir una amiga aquests estiu i des d'aleshores a la nevera no falten. Que siguin light és ideal per si teniu un atac de ganes de xocolata a la nit, per exemple. O si feu règim, aquests iogurts poden donar una mica d'alegria de tant en tant a la vostra dieta! Si compreu aquest producte econòmic us trobareu davant d'un iogurt amb gust intens de xocolata amb llet i amb una textura bastant cremosa molt agradable. Quan s'acabi en voldreu un altre! 

lunes, 24 de octubre de 2011

Quins pebrots!




Una de les maneres que més m'agrada menjar vegetals és escalivant-los. Normalment, faig escalivada alguns caps de setmana, quan tenim temps. És fàcil i el resultat és excel·lent! Ahir diumenge vam aprofitar per escalivar aquests pebrots que veieu a la foto. Tenint en compte que 3 pebrots ens van costar 93 cèntims, he considerat que no podia passar per alt dedicar una entrada al blog a un producte econòmic integradíssim a la nostra gastronomia! A més, és una font de vitamina C i porten també licopè, un dels millors antioxidants. Tenen a més propietats analgèsiques. Què més es pot demanar per menys d'un euro?

Consulteu el nostre facebook (ens podeu trobar buscant-nos com a producteseconomics tot junt): trobareu com fem l'escalivada! I aprofiteu per fer-nos un "m'agrada"!

viernes, 21 de octubre de 2011

Uns gelats de nom Caprissimo




Una de les coses que més m’agraden d’aquest món són els gelats. Sempre em venen degust! I si tenim gent a sopar i no em dóna temps de fer un postre (com normalment passa) opto generalment pels gelats. La veritat però, és que en el món gelat hi ha moltes marques, algunes d'elles massa cares i algunes d'elles amb productes de qualitat bastant dubtosa. L’altre dia però, vam provar aquests gelats que veieu a la fotografia. Els podeu trobar al LIDL (estan fets a Montcada i Reixac) de gustos diversos. Nosaltres els vam agafar de "dulce de leche", pastís de formatge i xocolata. Si compreu aquests gelats, us trobareu davant d'un dels productes econòmics que si el posessin en un bon restaurant com a postre no cantaria gens. La marca es diu Caprissimo i cada gelat de 500 ml costa 1 euros amb 99 cèntims. Val la pena provar-los! 

miércoles, 19 de octubre de 2011

Sec no, brillant sí



Deixeu-me que avui faci un nou post dels productes pel cabell del Mercadona. Trobareu milers d'opinions per internet, totes molt diverses, però aquí us deixo la meva que és fruit, simplement, del resultat que m'ha donat el producte a mesura que l'he anat fent servir. Vagi per endavant que sóc una maniàtica d'aquest tipus de productes (xampús, mascaretes, cremes, exfoliants) i que normalment no canvio de marques. Però quan proves alguns dels productes del Mercadona (no de la gama més baixa del Deliplus) com aquesta mascareta i veus el resultat, te n'adones que no sempre t'has d'escurar la butxaca per tenir un cabell sa. Aquesta mascareta és de la línia Stylius per a cabells secs. És un producte econòmic que costa uns 2 euros i els resultats són excel·lents. Aplicada un cop per setmana, deixa el cabell brillant, suau i gens trencadís. Jo no noto la diferència amb altres mascaretes que valen 4 vegades més. Ja direu què us sembla! 

martes, 18 de octubre de 2011

Cafè cafè




Un dels rituals que més m'agrada d'aquest món és fer el cafè de bon matí. I m'agrada fer-lo amb les cafeteres de tota la vida, com la de la foto (que és la meva), perquè deixen per tot arreu una olor a cafè i a matí deliciosa. Sense cafè em costa començar el dia! No és perquè no tingui la cafeïna suficient al cos, no és perquè m'adormi pels racons, és perquè el cafè m'encanta i sempre em ve de gust. Sol, ben curt, i amb sucre. Passant per alt que com el cafè dels bars i cafeteries no n'hi ha cap, avui us proposo un cafè mòlt que per la seva relació qualitat preu està molt bé. És de la marca Marcilla de la gama Aroma Intenso Mezcla: un cafè fort que deixa a la boca un gust "pròpiament" a cafè i no pas un regust estrany i àcid que deixen moltes altres marques. Un paquet de 265 grams costa 2 euros amb 45 cèntims, un producte econòmic sobretot si el comparem amb les càpsules (també tenim màquina de cafè en càpsules). Sí, hi ha cafès molt millors, com els que podem trobar a botigues especialitzades, però si l'heu de comprar al súper aquesta és una molt bona opció. Demà més. Me'n vaig a prendre'm el cafè. 

lunes, 17 de octubre de 2011

Orxata en sorbet de La Sirena



No fa gaire ens vam comprar una gelatera. Encara està sense estrenar, allà, aparcada en un dels armaris de la cuina. Ens la vam comprar amb molta il·lusió, sóc una fan dels gelats, m’encanten!, i vam pensar que seria una manera fàcil, sana i econòmica de fer-los. Sí, la gelatera està tancada en un armari pobreta, però les nostres ganes de gelat continuen i continuaran durant tot l’any. Precisament, fa pocs dies que ens hem acabat la caixa de sorbets d’orxata que teníem al congelador. Un dels productes econòmics que podeu trobar a les botigues de congelats La Sirena. A cada caixa hi ha 6 sorbets (tenen aspecte de “polo”) i costa 2 euros amb 45 cèntims. Si sou amants de l’orxata i dels gelats, si us agrada allargar l’estiu encara que estiguem a dues setmanes de la Castanyada, penseu en aquesta opció. És barata i saludable (els sorbets tenen un 97% d’orxata): fa bé al cos i a la butxaca.   

Per cert, ja veieu que la foto no té res a veure. Aneu al nostre facebook, "lo prometido és deuda"! 

viernes, 14 de octubre de 2011

El poder de les "obleas"




Aquest dimecres vam aprofitar que va ser festa per trobar-nos per berenar amb part de la família i vam acabar parlant decuina.  I si parles de cuina, acabes parlant de productes que fas servir: recomanes o bé “desrecomanes”. Aquest dimecres de festa m’ha servit per descobrir les “obleas”, aquella pasta de forma rodona que es fa servir sobretot per fer les crestes (“empanadillas”), però que ens pot servir per fer molts altres plats (doneu un cop d’ull a Google) originals i molt (però molt) econòmics. Per exemple: “obleas” farcides de xampinyons i formatge; amb tonyina, olives i ou; amb sobrassada, pinyons i mel; amb botifarra negra, etc...  Un paquet d’ “obleas” com el de la foto de la marca La Cocinera costa 82 cèntims. A cada paquet n’hi ha 16. Per tant, cada oblea ens surt a 5 cèntims aproximadament. Les “obleas” de la marca La Cocinera són un dels productes econòmics que ens poden servir per fer un plat que sorprengui per un sopar amb colla.  Deixeu-vos creativitat en un sopar! La butxaca, que respiri. Almenys, de tant en tant. 

martes, 11 de octubre de 2011

Les figues de Cal Fruiter



Hem parlat molt en aquest blog de productes que podem trobar a grans supermercats o superíficies comercials. A mi personalment, em són molt còmodes. Hi vaig amb el cotxe, aparco allà mateix i hi trobo de tot. Malgrat tot, hi ha determinats productes que compro sempre a les botigues que tinc a prop de casa, als comerços de proximitat que en diuen. M'agrada el tracte proper, el "Què, com aneu?", "Tot bé?", "No t'emportis aquest, agafa l'altre que està millor", "Dóna records a...". Una de les compres que faig a prop de casa és la fruita. Agafo el carro i arribo xino-xano a Cal Fruiter, la fruiteria del Miquel, un establiment agradable, on els productes fan "bona cara", on la fruita gairebé sempre surt bona. Ahir hi vam anar i vam comprar figues: per nosaltres, una de les millors fruites que hi ha per l'amanida, per menjar amb pernil o formatge, per postre... Sí, no és la fruita més econòmica. Ja ho sé, un quilo de pomes val una tercera part del que val un quilo de figues. Però també és veritat que 4 pomes fan un quilo i que per fer un quilo de figues n'hem de posar bastantes més. Vuit figues ens van costar 1 euro amb 72 cèntims. Tenint en compte que el temps d'aquesta fruita meravellosa s'acaba, he considerat que no la podia passar per alt com un dels productes econòmics amb bona relació qualitat-preu.

lunes, 10 de octubre de 2011

Un rosat per recordar



Disculpeu que la foto d'avui no sigui la de la imatge original del producte econòmic que avui ens ocupa, però quan obres un vi com aquest és gairebe impossible no caure en la temptació de no deixar-ne ni gota. A més, en aquest blog només parlem de productes que hem tastat i en aquest cas aquí teniu la prova del delicte. Aquesta ampolla buida de la fotografia és d'un vi que es diu Ozalder. La vam comprar en una botiga de vins que han obert recentment al costat de casa. La veritat és que amb tantes estanteries plenes d'ampolles de vi no sé com triar-los: pel preu? Per l'etiqueta? Per la D.O.? Per "aquesta marca em sona?"... Per això sempre demano consell, sobretot quan busquem rosats perquè et pots trobar amb una desgràcia a les mans. I aquesta vegada ens van aconsellar molt i molt bé. Es tracta d'un vi rosat de la D.O. Navarra. Es diu Ozalder i costa 3 euros amb 60 cèntims. Aquest vi és la prova que per beure bons vins no sempre cal deixar-s'hi la butxaca i que se'n poden descobrir de nous a preus molt econòmics. Si obriu una ampolla de Ozalder rosat prepareu-vos per no deixar-ne ni gota: us trobareu amb un vi suau, molt aròmatic (amb una olor que recorda a fruites del bosc) i molt agradable de prendre amb el que us vingui de gust. Això sí, cal servir-lo molt fred.  

viernes, 7 de octubre de 2011

Al microones i llestos!



M’encanta cuinar, sobretot quan tinc temps. Sense presses. Sense mirar el rellotge (només per controlar que no es carbonitzi res!). Amb calma. Hi ha una acció a la cuina però, que mai em ve degust fer: bullir verdura. Em fa una mandra! Rentar-la, tallar-la, posa l’aigua, espera que bulli, que passin els minuts, ara escorre! I la veritat tampoc sé què fer amb un bròquil o coliflor sencers si només és un qui menja verdura a casa. Per gairebé tot en aquesta vida però, hi ha solució. Al Mercadona, hem trobat aquesta bossa que veieu a la fotografia amb verdura (pastanaga, bròquil i coliflor). La poses al microones tancada, sis minuts i llestos! Esperes una mica per obrir-la, l’aboques al plat, un rajolí d’oli i ja està. Aquesta bossa de verdura és de la marca Verdifresh, una empresa que es dedica a fer productes únicament pel Mercadona.  Conté 300 grams de verdura i costa 1 euro amb 20 cèntims. És un dels productes econòmics que compensa per la comoditat que suposa i pel resultat que obtenim. A més, és idònia per una persona. 

jueves, 6 de octubre de 2011

La crema de vinagre més econòmica



Després d'aquest post, descansarem uns dies de l'Aldi! Però abans, deixeu-me que després del parèntesi del mató torni a aquest supermercat desconegut per mi fins ara que m'ha sorprès molt positivament pels seus productes econòmics.

A casa nostra, les amanides ja no són el que eren si no hi ha crema de vinagre de Mòdena. Sí, el vinagre que ara s'ha posat tant de moda, dens i dolç, amb una textura més semblant a un xarop que no pas a la del vinagre de tota la vida. Val per gairebé qualsevol tipus d'amanida, fins i tot per l'escalivada queda boníssim. Som fans d'aquesta crema de vinagre que abans només menjàvem als restaurants, però que ara està a l'abast de tothom. El problema d'aquest producte és el preu. Acostuma a ser més car que el vinagre "normal" i hi ha, a més, molta diferència de preu entre les diverses marques. Amb tot, si busques trobes i la crema de vinagre ha arribat fins i tot als súpers low-cost com l'Aldi. Una ampolla de crema de vinagre de 250 ml com la que veieu a la foto costa 1 euro amb 69 cèntims. Es diu "Balsámico Creme" i es tracta d'un producte econòmic fabricat a Itàlia. És una crema de vinagre que està molt bé i ja veureu com trobareu poca diferència respecte les que valen 4 o 5 euros. 

martes, 4 de octubre de 2011

Un mató que no és de Montserrat



M'agrada ser justa. Almenys, ho intento. I crec que no he estat del tot justa amb els productes d'un establiment que tenim a prop de casa i que hi anem molt sovint. Us parlo del BonÀrea. Només li hem dedicat una entrada en aquest blog i aquí va la segona. A banda de carn, embotits i formatges, la gama de productes del BonÀrea és més àmplia. És com un petit supermercat amb productes més econòmics que molts altres establiments perquè funciona com una cooperativa. La pinta que fan els comerços és molt austera, així com l'aspecte que tenen els embolcalls dels productes. Però a nosaltres, això ens és absolutament igual. El més important és l'interior (ja ho diuen). I en aquestes botigues tenen un mató (que no és com el de Montserrat, també cal dir-ho), però que està la mar de bé. Dos matons de 125 grams cadascun costen 95 cèntims. Tenim un mató per 47'5 cèntims d'euro. És un mató dens, amb un per dues persones en tindreu prou, probablement. De textura molt agradable, és una boníssima opció si feu un sopar a casa amb molta gent i no sabeu què posar de postres. Nosaltres ho hem fet amb diverses combinacions (mel, sucre, melmelada) i ha estat un èxit. Un mató econòmic que no té res que envejar  a altres que hi ha al mercat. 

Datos personales

Mi foto
Un blog on trobareu productes econòmics amb bona relació qualitat preu